L’illa de la Palma allotja l’observatori astrofísic més important de l’hemisferi nord gràcies a que posseeix un dels cels més nítids del món. La seva situació geogràfica, les seves característiques meteorològiques i la seva regulació contra la contaminació lumínica fan d’aquesta illa un entorn únic. En aquest context se’ns encarrega la rehabilitació i ampliació d’un habitatge tradicional entre mitgeres situat al nucli històric de la població de Los Llanos de Aridane.

La casa està situada en un entorn molt emblemàtic, que té un gran interès des d’una perspectiva arquitectònica i patrimonial. Construït a finals del segle XIX, aquest conjunt de cases d’estil colonial dóna definició a una plaça on l’arquitectura i la vegetació conformen un dels llocs més representatius de la ciutat.

La casa està formada per un edifici colonial que dóna a la plaça i una ampliació de formigó armat afegida als anys 40. En el moment de la intervenció, les dues parts de l’edifici es trobaven en molt mal estat. La casa original presenta nombrosos defectes a les parets de roca volcànica, al sostre artesonat de fusta sota el sostre de la cadera i a tota la fusteria de fusta. A més, l’extensió construïda prèviament s’ha d’enderrocar, ja que tants anys d’abandonament l’han deixat en molt mal estat.

La intervenció respecta la part construïda tipològicament en l’ús de materials i sistemes constructius. Es derrueix la intervenció dels anys 40 i es restaura l’habitatge original, donant valor a tots els elements que donen a la propietat les seves singularitats.

Un cop reparat l’antic edifici colonial, el nou habitatge es construeix amb nous mòduls rectangulars, cadascun dels quals està rematat amb una teulada inclinada i una claraboia que dóna a una zona diferent del cel de La Palma. Aquests mòduls es troben dins i fora de la casa existent, mostrant-la i millorant-ne les característiques formals i tectòniques. Tot i que l’exterior de cada mòdul mostra el paisatge de l’illa i la ciutat, a l’interior aquestes parts destaquen els elements existents, com ara el sostre artesonat de fusta i les parets de roca volcànica.

Així, els diferents recursos que distingeixen l’arquitectura popular es transfereixen a la intervenció però amb una visió contemporània. Els sostres inclinats de cadascun dels nous mòduls són un gest cap a les teulades inclinades de l’arquitectura colonial dels diferents edificis que envolten la plaça. La construcció dels patis interns és una clara referència a les tradicions i la història de la zona. L’ús d’una estructura de fusta també reconeix els sistemes de construcció antics que s’utilitzaven a tot el barri.