El projecte intenta incorporar la situació de límit en què es troba. A un costat el poble, les cases aïllades, la urbanització. A l’altra banda el paisatge, el territori, les vistes i Montserrat. Aquesta dualitat és la que configura la geometria, la situació de la casa dins de la parcel·la i la tipologia adoptada.
La casa pretén dialogar amb l’arquitectura tradicional de la zona i reflectir-se en les Masies que hi ha a l’altra banda de la vall. Igual que l’arquitectura tradicional de la Masia, feta a base d’addició i suma d’elements, la casa està formada per quatre quadrats perfectes, cadascun de mida diferent que respon a les necessitats del programa que es demana ia les necessitats estructurals i climàtiques requerides. Aquests quadrats responen a aquesta dualitat paisatge-urbanització. La seva posició segueix les directrius que marca la geometria del solar, però alhora s’obre a les vistes.