La ciutat de Calella està formada per un entramat de construccions entre mitgeres molt habitual a tot el Maresme i la costa catalana. Aquest tipus de construccions anomenats “cases de cos” tenen entre quatre i cinc metres d’ample, dues o tres plantes, són molt profundes i solen tenir un petit pati a l’interior d’illa.

L’encàrrec no només consistia en la construcció d’una casa en aquest context sinó que a més tenia diversos condicionants molt singulars a tenir en compte. D’una banda en l’habitatge han de conviure una dona i la seva mare.
El projecte ha d’inserir dins d’una parcel·la molt estreta (4 metres) i molt profunda. Això condiciona en gran mesura les circulacions verticals i l’entrada de llum a les parts centrals de l’habitatge.

Es va establir que la mare habitaria els espais en planta baixa i la filla les plantes superiors. Així, la primera disposaria d’un accés directe tant al carrer com a pati interior sense obstacles i la filla, disposa d’un programa de cuina, estar, menjador i habitació en un mateix espai i una sala com a visitant i ioga a la planta superior .
A causa de l’poc ample de la parcel·la es planteja un treball en secció on els nivells de les diferents parts de el programa permeten una relació directa entre els espais alhora que faciliten l’entrada de llum a totes les estances de la casa.
A la planta baixa les diferents alçades dels sostres determinen els diferents usos que se li pot donar a cada espai dins d’una planta lliure i diàfana. A les plantes superiors el canvi en els nivells de sòls i sostres configuren els diferents espais alhora que els doten de diferents graus de privacitat i d’autonomia. Es pretén que la casa sigui el més flexible possible i que aquestes diferents situacions permetin utilitzar la casa de moltes formes diferents al llarg de la seva vida. El programa tracta de donar resposta als requeriments de privacitat sense renunciar a dotar la casa d’un caràcter unitari.

Es busquen visions creuades en diagonal de manera que en tot moment es controlin tots els espais de l’habitatge a el mateix temps que s’eviten barreres que limitin l’espai. Ja des de l’accés a l’habitatge -a doble alçada- es té una visió directa de l’habitatge de la mare -en planta baixa- i de la filla en diagonal cap amunt. Des d’aquest espai s’entreveu, un cop dins la casa, tota la dimensió de la intervenció. Igual passa amb el balcó-biblioteca sobre la cuina.
Les escales pugen per la casa endevinant les diferents possibilitats que ofereixen els diferents espais. A poc a poc es descobreix l’estructura que apareix i desapareix mostrant les bigues com a suport de vida, de vegetació que s’apoderi dels elements estructurals i vitals.

Es planteja una construcció tradicional amb materials de proximitat i mà d’obra local. Hi ha una intenció manifesta en el projecte d’expressivitat de tots els processos a través de la sinceritat estructural així com de la dels materials emprats en cada un dels processos constructius. Es busca una construcció honesta, senzilla, fàcil, que combini la naturalitat i espontaneïtat dels materials amb la capacitat que aparegui l’inesperat. Es busca que cada element mostri les seves irregularitats, el seu caràcter, s’expliqui de manera molt natural. Així, materials tradicionals utilitzats per a l’arquitectura popular com la ceràmica, el formigó, el guix, la fusta en les cuines, es mostren amb total sinceritat i expressivitat donant-li a el projecte molt de caràcter i alhora una gran domesticitat.
sostenibilitat

Finalment, la construcció es planteja des de punts de vista de sostenibilitat molt marcats. Per voluntat dels clients la casa ha de ser el més econòmica possible però sense renunciar a certa qualitat espacial ni a l’eficiència energètica. Es plantegen estratègies passives de construcció per minimitzar l’impacte energètic mostrant compromís amb el context actual on els edifici han de tenir el menor impacte possible en el nostre entorn amb la millor gestió dels recursos possibles.