La intervenció de l’Arquitectura en entorns de la ciutat històrica és un tema molt present durant la segona part del S.XX. En aquest projecte s’aborda aquest casuística des del punt de vista de la rehabilitació energètica i programàtica en un entorn urbà molt concret i en una tipologia que podriem titllar de popular.

Tornem a realitzar un projecte en una casa de cos. En aquest cas el projecte no s’aborda només des de la construcció i des del programa sinó que ho fa també des de premises d’eficiència energètica i de bioconstrucció que respectin allò existent.

S’aplica el principi de preservar el màxim possible i fer-ho conviure amb allò nou que ha d’insertar-se en aquesta recerca del mínim consum i el màxim rendiment.

S’aprofiten les rajoles hidràuliques originals que els propietaris van recuperar amb molt d’esforç. Es restauren, i en alguns casos es reconstruixes els elements estructurals amb els mateixos sistemes constructius que els originals. S’empra la tecnologia dels oficis tradicionals en la recerca de solucions que millorin el comportament de l’edifici -molt degradat- i que posin en valor el sentit original de les cases de cos molt presents en aquesta zona de la ciutat.

Es busca una distribució molt clara que segueix les pautes que marca l’estructura existent. Així es dota de la màxima flexibilitat a la casa i als futurs usos que li donaran els seus habitants.

És també aquesta claredat en la distribució una forma de mirar el passat on les cases de cos podien acullir des de tallers, a magatzems,  garatges i habitatges. La flexibilitat d’aquesta tipologia es fa palesa en totes les decisions que s’han près en aquest projecte. Materials, sistemes, estructura, distribució…