En una zona de Granollers propera a l’antic complex fàbril Roca Umbert on encara s’observen vestigis de l’antiga activitat industrial l’entorn és molt heterogeni. Cases unifamiliars entre mitgeres conviuen amb edificis plurifamiliar, magatzems i vells edificis industrials.

En aquesta casa abordem una investigació que té a veure amb la materialitat dels recursos des del llenguatge. Tot en la casa és llenguatge; distribucions, estructura, circulacions, etc en el sentit en que cadascun dels elements que configuren l’edifici s’explica per ell mateix.

Les circulacions en vertical al voltant d’un gran espai buit a triple altura s’entenen des de la relació entre els espais i el material del que està fet l’escala; una xapa microperforada que parla de transparència però alhora de privacitat.

L’estructura mixta de formigó i fusta laminada determina la diferència entre els espais més privats dels més oberts.