L’actuació es centra en un habitatge d’una tipologia molt comú a la ciutat de Badalona. Aquest tipus de construccions tenen entre 4 i 5 metres d’amplada, dues o tres plantes, són molt profundes i solen tenir un petit pati a l’interior d’illa.

Al rebre l’encàrrec l’estat de l’edifici era ruïnós; la coberta estava colapsada i gran part dels forjats estaven afectats per l’entrada d’aigua per la teulada.

Es va procedir doncs a aprofitar els elements en bon estat com la façana principal, l’estructura vertical, part dels forjats i les bigues de suport de la coberta. Així, a partir de l’existent es van establir les estratègies principals de la intervenció. Aquestes van sorgir de la construcció dels nous forjats i de la possibilitat de desplaçar-los de la seva posició original. Vam començar construint un buit central que ens va resoldre molts dels requeriments que tant l’habitatge com els seus habitants exigien.

A partir d’aquí la resta es va afrontar amb una actitud de màxim respecte. Es van utilitzar materials i sistemes constructius lleugers, naturals i prefabricats. L’ús massiu de la fusta tant en l’estructura com en els acabats intenta establir un punt de coherència amb els sistemes de construcció tradicionals que ens vam trobar en arribar i que són tan comuns en l’arquitectura popular de la zona.

L’espai central de tres altures no només configura la qualitat de cadascun dels espais sino que té una funció de cohesió familiar. Mentre que els espais que requereixen més privacitat miren cap a l’exterior els espais comuns com el menjador, i els dos estudis miren cap a aquest gran buit permeten l’interrelació entre els diferents membres de la familia.